Es tracta d’un vaixell anglès que transportava munició de diferent tipus i calibre en el moment del seu enfonsament, l’any 1813, en el context de la Guerra del Francès.
Fou descobert l’any 2008 de forma casual per en Carles Somolinos mentre practicava pesca en apnea. El seu excepcional estat de conservació i l’interès històric va propiciar que el CASC n’iniciés l’excavació l’any 2009, finalitzant-la el 2016.
El jaciment es troba situat proper a la desembocadura del riu Ebre, davant l’Illa de Buda. Aquesta localització produí que poc després del naufragi el vaixell quedés colgat pel sediment i protegit de la degradació pels efectes naturals i els actes d’espoli. L’aparició del derelicte està en relació al fenomen de regressió que pateix el Delta de l’Ebre, ja que la construcció contemporània de preses frena l’aportació de sediment fluvial a la desembocadura.
El carregament del vaixell estava compost per munició: bales de plom de mosquet, caixes amb bales de canó de diferent calibre i tipus, bombes de morter, barrils de pólvora, barrils de pedres de guspira, ferradures de cavall, recanvis de corretges de pell pels fusells, espoletes... També un canó de bronze amb l’escut de Jordi III d’Anglaterra.
A part del carregament, els treballs d’excavació han permès documentar nombrosos materials relacionats amb la vida a bord, tant dels oficials com dels mariners, així com l’arquitectura naval del mateix vaixell.
El Deltebre I formava part del contingent militar que a finals de maig de 1813 va salpar d’Alacant. El setge de Tarragona era l'objectiu d’aquesta expedició marítima planejada pel comandant en cap de les forces aliades de la Península, el Duc de Wellington, i que pretenia trencar el reforç de les tropes franceses de Suchet a Josep Bonaparte. La flota estava integrada per 132 vaixells de transport, 6 canoneres, un bergantí, una goleta, 3 navilis y 3 fragates de guerra. Portaven a bord 14.500 homes d’infanteria, 800 cavalls, 200 artillers, 30 peces d’abatre, 2 morters i 4 obusos, 400 mules de brigada, a més de cirurgians, metges, comissaris, etc. Es tractava d’un comboi heterogeni integrat per anglesos, alemanys, sicilians, espanyols i portuguesos. Tot aquest contingent estava sota el comandament del general John Murray.
“Extracte del diari El Redactor General, Cadis, Juliol de 1813
La operació va tenir una durada curta, ja que el 13 de juny el general Murray reembarcava l’expedició motivat per les notícies que el general Decaen venia des de Barcelona a socórrer la plaça, amb 8000 infants i 300 cavalls, i a més Suchet sortia des de València amb un contingent similar però sense cavalleria. Muuray deixà a terra part de l’artilleria i feu volar el fort del coll de Balaguer.
L’expedició va acabar en fracàs, i un seguit de vaixells de transport entre els quals s’hi troba el Deltebre I, van encallar a les boques de l’Ebre. Tot i això, les baixes d’homes i material no van ser greus i l’exhibició de mobilitat de l'armada britànica va obligar el mariscal Suchet a reaccionar ràpidament, condicionant la seva futura capacitat ofensiva.