Es tracta d’un vaixell de cabotatge, de format petit, d’uns 10-12 metres d’eslora. S’enfonsà a El Port de la Selva mentre transportava un carregament de vi envasat en àmfores Pascual 1, procedent de la costa catalana, amb destí al port de Narbona. Aquest carregament va ser sotmès a un fort espoli, però a partir de l’estudi de l’arquitectura naval del vaixell s’ha pogut calcular que podia portar unes 250 àmfores de vi, disposades en una sola filada. El volum de litres de vi estaria al voltant de 5.500 litres, de manera que el pes total del carregament, comptant el pes de les àmfores era de 9.750 Kg, gairebé 10 tones.
El seu principi constructiu és de casc previ, de manera que primer es construeix el casc i després es col·loquen les quadernes, que des del punt de vista estructural, tenen un paper de reforç.
EL sistema d’unió del casc és el de llengüeta- mossa – clavilla, de tradició fenícia- púnica, pel qual es practiquen unes mosses als laterals dels taulons del casc que s’han de unir, en les quals s’hi insereix una llengüeta, que s’estaca a cada tauló per mitjà d’una clavilla. Les quadernes estan unides al casc per mitjà de lligadures internes en bucle, bloquejades amb clavilles, i alternades per clavilles aïllades. La tradició tècnica de les quadernes lligades es troba en una sèrie de vaixells d’època clàssica localitzats a les costes de la França meridional i de Catalunya. El vaixell té un fons acusadament planer, amb poc calat.
Pertanyia a la mateixa família constructiva que el derelicte Cap de Vol, però amb menors dimensions i una cronologia més antiga. Es tracta d’un vaixell adaptat a l’espai nàutic de la zona on navegava, el qual en època antiga estava format, en bona part, per maresmes, aiguamolls i llacunes interiors. Presenta característiques pròpies a nivell de detall que s’associen a una tradició constructiva més antiga. Les investigacions han permès determinar que el vaixell hauria estat construït en la mateixa zona geogràfica on es produïa aquest vi, la Tarraconense.
