El derelicte de Cala Cativa I fou objecte d’una intervenció subaquàtica amb voluntat d’estudi històric l’any 1894. Aquesta actuació va ser dirigida pel senyor Romuald Alfaras, arqueòleg del Port de la selva que, motivat per conèixer què podia haver-hi al fons del mar, contractà un grup de corallers escafandristes per tal d’extreure les àmfores del derelicte i així poder estudiar-les. Es van recuperar 62 individus, 43 dels quals totalment sencers. Alfarás, el mateix any 1894, va publicar els resultats de l’actuació i de la seva observació i estudi de les àmfores en el butlletí de la “Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa”, en un article titulat “Pesca de ánforas”.
Per tant, el derelicte Cala Cativa I és d’una gran rellevància, ja que és on es desenvolupà, si no la primera, una de les primeres actuacions arqueològiques subaquàtiques amb finalitats científiques de tota la Mediterrània.
PETIT DICCIONARI:
Coraller: Des d’època antiga fins l’actualitat el corall vermell del mediterrani s’ha utilitzat com a element ornamental. Antigament (i fins fa ben poc), per a la seva recol·lecció s’utilitzaven les anomenades “creus coralleres”, però els primers equips d’immersió van substituir aquesta estri i van passar a ser els bussos corallers els qui baixaven directament al fons del mar a “picar el corall”.
Escafandre: A finals del segle XIX, els equips d’immersió estaven compostos per un vestit impermeable i un casc de bronze. El conjunt era hermètic i es subministrava l’aire al bussejador des de superfície a través d’una bomba que connectava amb el bus mitjançant un tub umbilical.
