El derelicte Bon Capó ja era conegut des de la dècada de 1950 i havia estat parcialment espoliat. L’any 1993 el CASC el va relocalitzar i l’any 2007 s’hi va dur a terme l’excavació arqueològica.
Els resultats de les excavacions testimonien que en el moment del seu enfonsament, el vaixell transportava vi envasat en àmfores grecoitàliques procedents de la Campània (Itàlia). A més, es va recuperar ceràmica de taula associada a la tripulació del tipus campaniana A, ceràmica comuna itàlica, i una llàntia de bronze.
Es tracta del derelicte amb carregament d’àmfores grecoitàliques antigues localitzat més al sud de Catalunya. La seva ubicació i els materials que s’hi ha documentat han fet concloure als arqueòlegs que el Bon Capó hauria seguit la ruta de navegació púnica en un viatge directe des de la costa itàlica. Aquesta ruta resseguia l’actual paral·lel 38N i hauria estat una de les primeres rutes de navegació d’altura, a mar obert, del Mediterrani occidental.
