La cala d’Aiguablava va ser objecte de treballs arqueològics per part del CASC entre els anys 2006 i 2014. Aquests treballs van permetre localitzar, a més de diferents derelictes, una zona utilitzada com a fondejador des del segle iii aC fins al segle iv dC que va ser excavada entre els anys 2006 i 2008.
Aquesta cala era un punt estratègic per a la navegació en època antiga per travessar el cap de Begur, ja que es troba just al sud d’aquest important accident geogràfic i la seva morfologia la fa un fondejador ideal, atès que queda molt protegida i només oberta als vents de component nord-est, sobretot al gregal.
