El derelicte Illes Formigues II es troba entre 45 i 47 metres de profunditat. Constitueix el primer jaciment a Catalunya excavat amb metodologia científica a aquesta fondària, fet que complica enormement els treballs degut al reduït temps de fons de què disposa cada arqueòleg i pel qual s’han de realitzar unes descompressions molt llargues. El jaciment està en fase d’estudi i excavació, de manera que la informació de què disposem és encara parcial.
L’elevat grau d’espoli que ha patit la Costa Brava no havia permès fins al moment excavar un vaixell romà que conservés tant el continent, és a dir el mateix vaixell, tot i que de forma parcial, com les àmfores del seu carregament, sent aquestes habitualment objecte d’un elevat espoli. En el cas del derelicte Illes Formigues II es conserven ambdós, fet que permet als arqueòlegs l’estudi complert del conjunt.
Es tracta d’un vaixell amb carregament d’àmfores produïdes a la Bètica, l’actual Andalusia, que contindrien salaó, salses de peix i potser el famós garum.
Aquestes àmfores del carregament anirien disposades a la bodega del vaixell formant almenys dos pisos, és a dir dues capes superposades. Les dimensions del vaixell encara tot i que encara està en fase d’excavació sembla que estarien al voltant dels 20 metres d’eslora.
Tant la composició del carregament com la ceràmica de la tripulació documentada pel moment situen l’enfonsament d’aquest vaixell a finals del s. I aC, i porten a plantejar la hipòtesi que es tracta d’un vaixell de format mig en ruta directe des del centre productor, és a dir la Bètica, i que pel lloc de l’enfonsament sembla que es dirigiria cap a Narbona, un dels ports principals on arriben mercaderies de tot el Mediterrani en el moment del naufragi.
