Es tracta d’un vaixell de cabotatge de 15 metres d’eslora que transportava vi de la costa catalana envasat en aproximadament 400 àmfores de la tipologia Pascual 1. S’enfonsà mentre seguia una ruta Sud - Nord, procedent de Baetulo i en direcció al port de Narbona, des d’on el producte s’hauria redistribuït. El volum de litres de vi que transportava estava al voltant de 8.800 litres. El pes total del carregament, comptant el pes de les àmfores era de 15.600 Kg, 15,6 tones.
L’estudi de l’arquitectura naval permet parlar d’un vaixell adaptat a l’espai nàutic de la zona on navegava, el qual en època antiga estava format, en bona part, per maresmes, aiguamolls i llacunes interiors. Presenta característiques pròpies a nivell de detall que s’associen a una tradició constructiva més antiga. Les investigacions han permès determinar que el vaixell hauria estat construït en la mateixa zona geogràfica on es produïa aquest vi, la Tarraconense.
L’alt grau d’espoli que ha sofert el derelicte al llarg dels anys només va permetre als arqueòlegs recuperar dues àmfores senceres, per la qual cosa els estudis sobre el carregament s’han hagut de realitzar bàsicament a partir de petits fragments.
